Una nova novel·la de Max Riera. El detectiu alternatiu és a Mallorca, de vacances, quan s’ha d’enfrontar a un nou cas. Ha de resoldre la misteriosa desaparició d’un jove poeta ucraïnès que vivia en una cova a prop de la cala de Deià. De les poques coses que se’n saben és que estava obsessionat per l’obra del poeta Robert Graves.

Una nova novel·la de Max Riera, detectiu alternatiu. Després d’uns anys de descans, viatja a Formentera amb el seu amic, el periodista Roc Duran, per resoldre un cas enrevessat que el trasllada al temps de la mitificada Formentera hippy, que ell va viure de primera mà. Però mai és fàcil tornar al paradís del passat. 

El detectiu Max Riera s’instal·la a l’estiu a l’Empordà amb ganes de no fotre ni brot, però l’aparició del cadàver d’una dona, l’encàrrec d’una rossa misteriosa i les males maneres d’una colla de malparits el duran a ocupar-se d’un cas on es veurà la cara més fosca del “paradís” de la Costa Brava.

Novel.la que beu de la història de l'enginyer nord-americà Frank S. Pearson, que va construir preses al Pirineu i va portar la llum a Catalunya. El rerefons històric s'alterna amb les dificultats amb què em vaig trobar a l'hora de buscar documentació sobre aquest personatge que va morir a bord d'un transatlàntic torpedinat el 1915.

El hombre que adoraba a Janis Joplin

Edició en castellà. Salamandra, 2004

Tercera novel.la de la sèrie Max Riera. En aquesta ocasió el detectiu ha d'investigar una estranya mort, vinculada amb una operació immobiliària, que té per escenari indrets de Les Planes i de La Floresta.

Zanzíbar puede esperar

Edició en castellà. Salamandra, 2002

El protagonista de Qui paga, mana, el detectiu alternatiu Max Riera, repeteix. En aquesta ocasió ha d'investigar una trama que implica a uns okupes del barri de Gràcia. Em trobava a gust amb el personatge i vaig creure que valia la pena insistir-hi.

Novel.la juvenil que volia reflectir l'ambient dels instituts i els problemes, bogeries i alegries d'un primer amor. Els meus fills em van ajudar a escriure-la, explicant-me anècdotes viscudes a les seves classes.

Amb Ferran Torrent

A proposta de Miquel Alzueta, l'editor de Columna, vam escriure amb el Ferran Torrent aquesta novel.la policiaca que partia d'un dels personatges creats pel Ferran en llibres anteriors.

El último hippy

Edició en castellà. Salamandra, 1997

Novel.la policiaca ambientada a Barcelona i protagonitzada per Max Riera. Després d'anys de voltar per països estrangers, vaig decidir escriure aquesta novel.la que volia reflexionar sobre els canvis soferts per Barcelona arran dels Jocs Olímpics del 1992. Curiosament, la vaig escriure als Estats Units, en una colònia d'escriptors de l'estat de Nova York.

Amb Miquel de Palol

La Venus del Kilimanjaro

Edició en castellà. Anaya, 1997

Una esbojarrada aventura d'una model que vol pujar al Kilimanjaro. El Miquel de Palol i jo vam anar plegats al Kilimanjaro l'estiu del 1997 i d'allà va sortir la idea d'aquesta novel.la pensada per al públic juvenil.

El impostor sentimental. Edición en castellà. Salamandra, 1995

Canvi de registre: després d'uns anys sense trobar un tema que em motivés, vaig escriure aquesta novel.la sobre les impostures de la cultura. El fet que hagués canviat la secció d'Internacional per la de Cultura hi va tenir molt a veure. Comença amb un congrés literari a Cambridge, on es concentren totes les impostures.

Aquesta novel.la va néixer d'una experiència viscuda a la selva del Perú, quan ens vam perdre en l'avioneta que la sobrevolava i el pilot va comentar: "Si ens estrellem, els arbres se'ns empassaran i ningú sabrà mai més res de nosaltres". Narcotràfic, selva i acció es donen la mà en un argument que deu molt al seu temps.

Més rerefons internacional, en aquest cas a les terres del Líban. Clarament influïda per En busca del arca perdida, de Spielberg, la novel.la narra la troballa d'un manuscrit i la recerca d'un tresor càtar al llarg de diversos escenaris del Mediterrani.

El Americano que amaba a Moby Dick 

Edició en castellà. Alba, 1985

La meva primera novel.la. Una plataforma petrolífera al mar de Tarragona, una història d'espies i un amor impossible. La vaig escriure en un mes quan treballava a la secció d'Internacional d'El Correo Catalán, cosa que explica el rerefons libi. Els estudis de Filologia Anglesa hi afloren des del mateix títol. Va ser un èxit de vendes ben rebut per la crítica.